| LA DIDÀCTICA DE LA GEOGRAFIA DE LES ILLES BALEARS: APRENENTATGE SIGNIFICATIU I RECURSOS DIDÀCTICS |
|
| Tesi doctoral | Dr. Antoni Ballester Vallori |
| LA DIDÀCTICA DE LA GEOGRAFIA DE LES ILLES BALEARS: APRENENTATGE SIGNIFICATIU I RECURSOS DIDÀCTICS |
|
| Tesi doctoral | Dr. Antoni Ballester Vallori |
INNOVACIÓ Experiències d'innovació. Com fer aprenentatge significatiu en la pràctica. Una d'aquestes experiències es va publicar amb el títol "Mururoa en el aula" a la revista Cuadernos de Pedagogía el Febrer de 1996. Més informació: antoniballester@jet.es |
 |
CUADERNOS DE PEDAGOGÍA ha publicat al seu número 277 de Febrer de 1999 "Hacer realidad el aprendizaje significativo" de A. Ballester on s'explica també com portar a la pràctica un aprenentatge significatiu, real i a llarg termini. MURUROA A L'AULA Un proces actiu, creatiu i divergent. Les
proves nuclears de Mururoa resultat del problema de la utilizació de l'energia nuclear
para fins de defensa, han originat en el Vuitè curs d'EGB del Col·legi Públic Puig de
Sa Ginesta de Santa Ponça (Calvià-Mallorca), un treball d'estudi del medi fonamentat en
un procés actiu, creatiu i divergent. La didàctica oberta ha permés la colaboració en
grups amb molts bons resultats de l'avaluació final del procés. Aquest article va ser
publicat per Cuadernos de Pedagogia el Febrer de 1996 i va ser premi modalitat escrita del
I Premio Pràctica educativa convocat per aquesta revista. Les proves nuclears de Mururoa, resultat del problema de la utilització de l'energia nuclear per a fins de defensa, va originar un treball d'estudi del medi fonamentat en un procés actiu, creatiu i divergent. La didàctica oberta va permetre la col·laboració en equips amb bon resultat de l'avaluació final del procés. Les proves nuclears de Mururoa han provocat, a principi del curs 1995-96, la polèmica utilització de l'energia nuclear en forma de bombes nuclears per a usos militars i de defensa. A l'escola es va realitzar amb l'alumnat un treball global en les assignatures de ciències naturals, ciències socials i plàstica, interconnectant els conceptes que intervenien en el tema de les proves nuclears amb les diferents disciplines escolars. Així, es varen relacionar les proves nuclears de Mururoa amb el concepte d'àtom, d'element químic i taula periòdica amb el concepte d'energia nuclear, medicina nuclear, central nuclear, bomba atòmica, Hiroshima i Nagasaki... En aquesta experiència, i com a conseqüència de la creença del professor que l'aprenentatge, perquè es pugui denominar així, ha de ser significatiu (AUSUBEL, NOVAK, HANESSIAN, 1976) i que a més de partir d'allò que l'alumne ja sap, cal fer un ancoratge amb les idees prèvies d'aquest per construir els conceptes interconnectats de manera lògica i coherent (per exemple, mitjançant un esquema o mapa conceptual), i que això es pot aconseguir a partir d'una didàctica oberta i creativa, ha provocat un procés per a dissenyar aquest treball a partir de les didàctiques actives. El treball realitzat entorn a les proves nuclears de Mururoa es va fonamentar en el pensament creatiu i divergent que proposa Amegan, demostrant que la intel·ligència i el pensament creatiu s'aconsegueix, per exemple, canviant el punt de vista i cercant una sortida pertinent a les qüestions didàctiques, mirant les coses d'una altra manera (mitjançant un pensament flexible i plàstic, no lineal ni unidireccional). Segons l'enfocament cognoscitiu de la creativitat del model SOI (Structure of Intellect) de J. P. Guilford, la intel·ligència és un conjunt d'habilitats que ens permeten manejar de diferents maneres diversos tipus d'informació. La producció divergent és aquella que, gràcies a la cognició, la memòria, l'avaluació i la convergència, ens permet obtenir resultats innovadors o diversificats (AMEGAN,1993) Per això és necessària la flexibilitat que permeti trobar enfocaments diversificats per assolir una situació, de trobar diverses solucions a un problema, cercar pistes diferents, canviar de perspectiva i percebre les coses d'una altra manera. Tot això permet apartar-se del pensament lineal, rígid i unidireccional. El professorat que vulgui potenciar la creativitat en el seu alumnat no s'ha d'aferrar a la primera idea o solució que es presenta després d'un temps de recerca i ha d'evitar la rigidesa de pensament, és a dir, la dificultat per canviar de punt de vista. Pot fer-ho, per exemple com es demostra aquí, a partir de la investigació oberta i el pensament creatiu i divergent del professor, cercant una sortida per potenciar a la vegada la creativitat i la divergència en l'alumnat. A les proves nuclears de Mururoa, el professor ha cercat la sortida al problema de proposar el títol de manera oberta o tancada; ha decidit tancar-lo quant al títol (les proves nuclears de Mururoa), pensant en una manera diferent de recollir informació i documentació de manera oberta, mitjançant el procediment actiu, creatiu i divergent a realitzar per l'alumnat (l'àlbum), cercant una forma de garantir l'aprenentatge conceptual de manera significativa i global (l'esquema conceptual), a la vegada que potenciant la socialització i l'activitat creativa mitjançant l'organització de l'alumnat (treball en grups). És a dir, que perquè l'alumnat aprengui, s'ha partit dels conceptes que ja sap, però aquests s'han interconnectat de manera que tinguin una coherència i significativitat pel que aprèn en forma d'exemplificacions fàcilment comprensibles, de manera que els recordi, no sols a curt termini, sinó que els assimili a llarg termini, i que li permetin al mateix temps connectar nous aprenentatges que realitzi per si mateix amb uns conceptes coherents, jerarquitzats i apresos, que serveixin per a aplicar a altres situacions d'aprenentatge de l'alumnat en el futur (transferència). Es va tancar el treball, al final, amb la necessitat de
reflexionar, centrar i realitzar individualment unes conclusions sobre els conceptes
adquirits, una valoració del treball de grup i conclusions individuals del pensament
personal respecte del tema nuclear, una vegada acabada l'experiència. Els objectius-clau del treball varen ser: - Adquirir un nivell de coneixement significatiu del tema
nuclear, exemplificat en el cas de les proves nuclears de Mururoa. La significativitat en l'aprenentatge va ser bàsica en tot
el procés de treball; així, els conceptes es varen presentar interconnectats,
relacionats entre si en un esquema conceptual amb tres nivells de jerarquia. Aquest
esquema conceptual es va anar recordant successivament en iniciar i finalitzar diverses
sessions de treball mitjançant retroprojector, la pissarra, la fotocòpia o anotant-ho en
el quadern de classe.
| |
· medicina nuclear |
