La tesi està estructurada en quatre parts, la primera part d'introducció, justificació del tema, antecedents, fonts, documentació i la didàctica de la geografia des de la perspectiva constructivista.

Una segona part d'anàlisi del material bibliogràfic de didàctica de la geografia de les illes Balears, amb una entrada d'informació per obtenir la situació actual en forma de taules i gràfics de resultats. El material editat ha estat el resultat d'un gran esforç dels autors i autores, institucions i editorials implicades en l'educació i en la millora de la docència. Ara és un moment adequat per fer una reflexió qualitativa dels materials i donar propostes per donar una passa més en la seva millora (itineraris didàctics, quaderns de l'alumnat, llibres pel professorat i llibres de text...).

La tercera part és la dels recursos didàctics on es recull les estratègies didàctiques dels recursos de lectura (premsa, poesies, revistes, biografies...) recursos basats en el treball en equip (debats, dramatizacions, jocs, taula rodona...), els recursos audiovisuals (diapositiva, ràdio, còmics, pissarres, postals, àlbums...) els recursos del medi (sortides, serveis educatius, viatges d'estudi, itineraris...) i altres recursos (exposicions, enquestes, correspondència escolar, exposicions orals, museus...).

Una quarta part és la de les experiències d'innovació, les diferents estratègies a utilitzar i de com es poden preparar metodologies de treball efectives en la pràctica docent per aprendre de manera significativa i per tant a llarg termini amb l'objectiu de potenciar l'aprenentatge a les aules i eliminar problemes de fracàs escolar.

La situació actual de la didàctica de la geografia a les aules està fonamentada en la repetició, davant aquesta situació i després d'anys de treball en didàctica de la geografia i d'un procés de formació permanent en aquest camp ens plantejam la necesitat de trobar noves maneres de treballar segons les característiques de l'alumnat que al temps permeti un aprenentatge més coherent d'aquesta disciplina.

L'aprenentatge, per que es pugui denominar així ha de ser significatiu. Quant l'aprenentatge és significatiu l'alumnat construeix el seu aprenentatge, és a dir aprén construint, no l'aprèn per repetició. L'aprenentatge per repetició és un aprenentatge arbitrari i sotmès a l'oblit. L'aprenentatge significatiu es presenta a l'alumnat de manera coherent i connectada, permet la connexió i la construcció pel que és un aprenentatge real i a llarg termini.

Un objectiu d'aquesta investigació es ajudar al professorat en el seu treball docent i al mateix temps a l'alumnat perquè l'experiència d'aprendre sigui una activitat agradable, atractiva i satisfactòria tant pel professorat com per l'alumnat. Aquestes experiències d'innovació es realitzaren a l'escola, en la pràctica docent amb dos grups classe de 12 a 14 anys en el col·legi públic Puig de sa Ginesta en Santa Ponça Calvià (Mallorca). Els alumnes presentaven desinterès per l'activitat educativa, apatia, amb falta de concentració i problemes de disciplina on l'alumnat estava poc interessat en activitats culturals i educatives.

Com a resultat de la investigació podem concloure que:

1. "El material bibliogràfic de didàctica de la geografia de les Illes Balears de manera majoritària no permet l'aprenentatge significatiu".

2. "Treballar amb recursos diversificats i connectats il·lustra, forma, explica i augmenta el coneixement de l'alumnat perquè mostra una connexió entre els conceptes i potencia l'aprenentatge significatiu".

3. "Com a resultat de les experiències d'innovació hem controlat les variables clau per a l'aprenentatge significatiu a l'aula com per exemple el treball obert, la motivació i la significativitat, amb un 100% d'aprenentatge dels conceptes per part de l'alumnat".